dilluns, 24 de setembre de 2012

Setmana Mundial de la Donació de Llet Materna

Aprofitant que aquesta setmana es celebra la Setmana Mundial de la Donació de Llet Materna, us vull parlar del Banc de Llet Materna. La OMS recomana la lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos del nadó i prolongada fins els dos anys o més. Hi ha casos en que la mare no pot alletar el seu nadó. En aquests casos, l'ideal seria tenia llet donada (complint les condicions higièniques i sanitàries necessàries) i si no, la llet artificial. El banc de Sang i Teixits, a part de sang, cordó i teixits, també s'encarrega de recollir llet materna per contribuir al desenvolupament dels nounats de baix pes (entre 800 i 1.500 grams) amb risc de patologia digestiva o intestinal, dèficit immunitari o una salut precària. I també s'utilitza després de cirurgies de l'aparell digestiu, ja que aquesta llet és més fàcil de digerir i facilita la recuperació intestinal.

Treure's llet, no sempre és fàcil, però moltes de nosaltres hem tingut super-producció de llet en algun moment i per tant, hem pogut treure més llet de la necessària per als nostres petits i petites. Tan debò el banc de llet tingués la reserva suficient per poder donar-la en tots els casos en que la mare no pot alletar (suficientment) el seu nadó.

Per fer-se donant, només cal 
  1. Posar-se en contacte amb el banc de llet (93 557 35 00, mamabancdelletmaterna@bstcat.net)
  2. Identificar-se com a donant de llet
  3. Respondre un breu qüestionari i fer una analítica 
  4. Si les analítiques són correctes, t'explicaran con extreure't la llet i com conservar-la. Et proporcionen un tirallets manual i els envasos per conservar-la i et recullen la llet al teu domicili
Si voleu més informació, podeu consultar aquí.

dimecres, 19 de setembre de 2012

La importància del llenguatge



Un dia veient el programa “Redes” van dir una frase sobre l’ambigüitat del llenguatge que vaig trobar interessant. Si diem “el policia ha disparat al noi amb la pistola” podem pensar que l’ha disparat amb la pistola (en comptes de donar-li amb la porra, per exemple) o que era el noi qui duia la pistola. 
Aquesta frase no l’anem dient cada dia, però en podríem trobar unes quantes que sí que es diuen més sovint. Per exemple, quan es diu que “els nens es crien igual d’una manera o d’una altra”, no s’hauria de dir igual, sinó també, ja que dues criatures mai es criaran igual, ni els bessons. Per tant, una criatura que vagi a l’escola bressol no es criarà igual que la que no hi va, o la que pren llet materna comparat amb la que no, o la que fa collit i la que “Estivillitzen”, etc. Algú em dirà que estic molt tiquismiquis, però crec que és important fer segons quines distincions, perquè a vegades dóna peu a mals entesos (o almenys vull pensar que són mals entesos i no mala llet).
Hi ha una altra frase més general que no és tan ambigua, però sí que està mal utilitzada és el típic “No passa res”. Moltes vegades l’utilitzem per dir “No et preocupis”, però estem traient ferro a una situació que moltes vegades té el seu ferro. Per exemple, quan un nen cau, o es dóna un cop, o li borda un gos i s’espanta, o s’espanta per alguna altra cosa, etc, tendim a dir-li que no passa res. Si s’ha fet mal sí que ha passat, ha caigut, o s’ha donat un cop i li fa mal, per tant, no hauríem d’infravalorar el que li està passant dient que no passa res. A vegades també ploren per frustració, perquè no arriben on volen i sí que passa, i és que no hi arriben, per exemple. Podríem canviar la frase per un “T’has donat un cop i t’has fet mal carinyo? Fem cura sana perquè passi abans?” o “El gos t’ha espantat perquè no estàs acostumat/da, així és com parlen els gossos”, és a dir, intentar posar paraules a la situació i a les seves emocions.
Un altre tema són els signes de puntuació. No és el mateix preguntar: “Encara mama?” que “Encara mama?!”. La primera pregunta simplement demana informació, la segona hi afegeix sorpresa. Que cadascú es sorprengui pel que vulguis, però trobo normal que hi hagi una reacció en front de la pregunta i, molt probablement, la reacció serà diferent en funció de l’entonació d’aquesta pregunta.
I vosaltres, quines frases trobeu ambigües? I al món de la criança?

dilluns, 3 de setembre de 2012

maternitat + vacances = encefalograma pla

Des que treballo de recercaire, he de dir que he fet poques vacances desconnectant com cal. Només recordo l'estiu que vaig llegir la tesi com unes vacances completes, la resta, he desconnectat poquet. Però la maternitat em va fer desconnectar de debò. Em vaig oblidar per complet de la recerca que estava duent a terme i de la resta de coses que comporten la meva feina. En la meva vida havia fet un reset d'aquella manera! El meu cervell estava entregat al 100% en la meva filla! La nena ja té 8 mesos, però si sumem maternitat + vacances el meu cervell ja dóna un encefalograma pla... Tres setmanes després de la meva total desconnexió, el meu cervell segueix de vacances fins i tot per les coses més senzilles... m'ha sobreeixit un pot de sabó per no calcular bé el volum que en quedava, he tenyit una rentadora de color per no posar aigua freda i fer-la per defecte a 60º i m'he carregat una porta d'un armari per fer un forat amb un clau massa llarg... el meu marit ja m'ha prohibit fer res més a casa i m'ha obligat a dedicar-me 100% a la meva filla. Amb molt de gust li he fet cas, llàstima que a la feina no em diran el mateix!