dimarts, 30 d’octubre de 2012

Canvi horari i horaris

Encara no he entès del tot per quin motiu hem de canviar l'horari dos cops l'any. Diuen que és per l'estalvi energètic, però la veritat que em costa força de veure, ja que al final, a l'hivern són menys hores de llum independentment de l'horari que fem i a l'estiu més. És més, si aquests dies us lleveu d'hora (cosa que jo no acabo de fer), com que és "una hora més tard", s'ha fet de dia abans i per tant, no estem aprofitant aquests minuts de llum. Segurament el meu raonament és simplista, ja que com he dit, no acabo de veure on estalviem.

No sé vosaltres, però a mi em costa una setmaneta aconseguir que el meu ritme biològic s'adapti al nou horari. Quant li costa, doncs a un bebè?! En el cas de la meva filla, a l'anterior canvi d'horari (quan vam passar a dormir una hora menys), al principi ella no el va canviar gens, no hi havia manera que vulgués anar a dormir. És clar que tenia 3 mesos, però ja distingia bé el dia de la nit i ja teníem un horari més o menys establert (per ella mateixa). Recordo, però, que li va costar vàries setmanes tornar a agafar un ritme.

Aquest cop, el canvi sembla més fàcil, en el sentit que es llevarà més d'hora, però a la vegada anirà a dormir més d'hora. El problema està en compatibilitzar-ho amb els nostres horaris... Hi ha l'afegit que a vegades no fa la migdiada del matí, o la fa tan tard que ja empalma les dues migdiades, per tant, portem un descontrol horari... Jo sóc del parer que no cal obligar-los a fer un horari, si no ens fa falta. Ja tindran temps d'anar marcats per un rellotge! Però si arribes a les 20:00 a casa i últimament a les 20:00 començava a adormir-se, vol dir que ara ho fa a les 19:00... així que pobreta, no li queda més remei que esperar!

Poc a poc ens hi adaptarem tots plegats! I parlant d'això, me'n vaig a dormir, que jo encara vaig a horari vell... Bona nit!

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Fins i tot per correu ordinari!



Des que va néixer la meva filla que rebem vàries subscripcions (que no recordo haver fet) a casa. Una d'elles és d'una coneguda casa alimentària que, amb molt bona voluntat, ens envien trimestralment una "guia" de nutrició i salut juntament amb un conjunt de "regals". De les mostres ja en parlo en aquesta entrada, avui us vull parlar de la guia. El format és el següent:

  • 3 pàgines sobre creixement i desenvolupament: sort que guia la dels 6/9 mesos es titula "Quiero jugar con mis papás", perquè en dediquen un sol paràgraf!
  • 1 pàgina sobre vacunes
  • 2 pàgines sobre alimentació en general. Aquí ja es van enfocant cap al que els interessa perquè pregunten quins nutrients necessita el teu bebè a aquesta edat? i a la següent pàgina et mostren el ventall de productes que comercialitzen
  • a la pàgina 11 fan el mateix amb la llet, 1 pàgina per explicar què ha de contenir una llet artificial i 2 per explicar els nutrients que porta la seva llet artificial i pretendre fer-nos creure que és igual que la llet materna
  • finalment dediquen 18 pàgines a tirar-se floretes sobre com són de sans tots els seus productes, inclosos els potets de fruites que són 100% fruita pelada, 100% natural, sense sucres afegits i sense conservants ni colorants. D'acord que podem fer conserves sense conservants, però duraran tant com les que venen aquesta casa?
Queda clar que és un catàleg per vendre els seus productes, però el que no entenc és per què no van directament al gra i en canvi entren en mètodes de criança, com per exemple, com dormir. A la pàgina 6, diuen explícitament que la criatura ha de dormir a la seva habitació, ja que si dorm amb els pares, es transformarà en un hàbit. I jo em pregunto, no tenim pas un hàbit cadascun de nosaltres a anar a dormir al mateix llit cada nit (bé, això fem la majoria!). Quin problema hi ha en que els nostres bebès ho facin al dels seus pares, o a un al costat? Dic jo que la decisió d'on ha de dormir el nadó l'ha de prendre la parella que té la criatura, no una "guia" de nutrició! Però és que continua dient que si dorm al llit dels pares no podrà conciliar el son quan es senti sol/a...dic jo que això passarà dormi on dormi. Si es sent sol/a i vol estar acompanyat/da pot estar on sigui que ens reclamarà. Una altra cosa és que tingui els seus objectes de transició (o no els necessiti) i no es senti sol/a, però aquests els pot tenir allà on vulguem nosaltres! El cas és, per què qualsevol, fins i tot una guia de nutrició es veu en cor d'aconsellar als pares com han de criar els seus fills i filles?

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Benvinguda al món de les -itis

És el que em deia el meu veí aquesta tarda... i és que malauradament, ja ens hem estrenat amb una bronquitis.

Sembla que tot va començar amb un simple encostipat meu, ara fa una setmaneta. Intentava no acostar-me massa a la meva filla, però ja sabeu que és com impossible, sobretot si mama. El divendres va semblar que ella començava l'encostipat, però res, quatre mocs i per tant, dissabte vam anar a piscina perquè treiés els mocs (em sap greu, però tots i totes sabem que és així). Diumenge semblava que havia millorat, però la nit de diumenge a dilluns ja no la va passar massa bé, perquè va buscar-me més del que és habitual i a més tossia. Dilluns al matí semblava que estava millor i vam seguir fent suero. Però quan al vespre vaig arribar de treballar la vaig notar molt carregada. Primer em va semblar que eren els mocs, però després vaig notar-li les dificultats per respirar i vam anar cap a urgències. Ja a la sala de cribatge li van mirar la saturació i entrava dins el rang que necessita tractament. Després la pediatra la va auscultar i va confirmar la bronquitis que havia diagnosticat només veure-la. També em va ensenyar com se li marcaven les costelles en respirar.

Ens van passar a una sala d'observació. 3 tandes de broncodilatador espaiades en 20 minuts entre cada tanda i a veure l'evolució. Pobrissona, com es resistia a que li poséssim la mascareta per fer-li l'inhalador! Se'm trencava el cor! Després del xute, millorava, fins i tot s'esverava (típica reacció als inhaladors) i tornava a respirar amb dificultat. Finalment, després de les 3 tandes, va millorar el suficient perquè ens la deixessin emportar a casa, amb la recepta de l'inhalador cada 4 hores a sota el braç.

La bronquitis, com la paraula diu i segons l'enciclopèdia catalana, és una inflamació dels bronquis, causada habitualment per agents infecciosos o irritants, físics o químics. Però segurament, la majoria que em llegiu, ja sabeu de què va, ja que a 1 de cada 3 infants se n'hi diagnosticarà alguna al llarg de la seva infància. Sembla que l'enemic número 1 de les bronquitis és l'anomenat virus respiratori sincitial, que generalment en un adult pot provocar un simple refredat, però en un bebè pot ser més greu. 

Així doncs... benvinguda tardor...i benvinguda fresqueta...





divendres, 12 d’octubre de 2012

El gurú de la criança natural?

Dissabte passat, per celebrar la setmana mundial de la lactància materna, vaig assistir a una meravellosa xerrada del Pediatre Carlos González. Una xerrada amb el seu toc d'humor particular i traient-li ferro a moltes coses, però a la vegada amb dades científiques extretes de revistes de reconegut prestigi. Em feia especial il·lusió sentir-lo en directe, ja que el seu llibre "mi niño no me come", em va ajudar a sentir-me més segura de mi mateixa i més tranquil·la sobretot amb la introducció dels aliments. Jo no pensava llegir-me cap llibre sobre criança. És més, quan estava embarassada, no volia saber res ni d'estivills, ni de gonzales, ni de jovés, ni de ningú, però aquest me'l van recomanar i em va agradar tant, que vaig decidir llegir-ne un altre de seu: "omple'm de petons". 

El tema de la xerrada, el vincle afectiu. Una mica en la línia d'aquest últim llibre que he citat, ell es basa en l'antropologia per explicar molts dels comportaments que tenim els humans quan som nadons. Per què un nadó plora quan el deixem al bressol? Per què volen estar en braços la major part del temps? La relació entre plor i braços, la relació entre un aferrament (en castellà, apego) segur i la seguretat/inseguretat del nen o la nena més endavant, la relació entre maltractaments i maltractadors/maltractats/des...Des del meu punt de vista, com veure els nadons des del punt de vista d'un nadó. Si tu escoltes el teu fill o la teva filla des del cor, entendràs què necessita. També va parlar de límits. Realment un nadó ens pot prendre el pèl? Però escoltar el teu fill o filla no vol dir permetre tot, si el teu fill o la teva filla es vol llençar per la finestra, per molt que l'escoltis no li permetràs. I tot en la mateixa línia.

Fer un bon resum de la xerrada em portaria gairebé el llibre citat (que per cert el recomano), perquè, admirablement, es va estar gairebé 4 hores sense parar de parlar amb 20 transparències. Les que jo utilitzo per una classe de dues hores! Per mi, dóna gust sentir-lo parlar. Algú m'ha dit que és clar, collit, teta, teta i més teta i més collit i que per tant el Carlos González no li va. Algú altre m'ha dit que és el gurú de la criança natural i que per tant tampoc li va. Com és normal, per gustos els colors i potser és que jo sóc força afí a ell, però no considero que estigmatitzi a les mares que no pensen com ell, més aviat treu ferro a moltes coses. No crec que les mares que hi havia allà amb cotxets es sentissin malament per no portar les criatures amb portabebès, només faltaria. I com aquest exemple, molts d'altres: pit, collit, llar d'infants, alimentació complementària... Jo diria més aviat que és el gurú (tot i que no m'agrada utilitzar la paraula gurú...) del sentit comú i de l'instint matern. Sentit comú, cadascú té el seu i instint matern també, per tant, que cadascú faci el que senti, però no es deixi portar pel que toca fer o el que m'han dit, sinó perquè realment ho sents així.




divendres, 5 d’octubre de 2012

Això, practica, per si un dia has de ser mare

Aquestes vacances m'he relacionat amb molta més gent del que estava acostumada, ja que estar amb la meva filla provoca establir converses amb diferents tipus de persones, des d'avis fins als més petits. La conversa que més m'ha sobtat va ser la de fa unes setmanes a la piscina d'uns apartaments de platja entre un nen i una nena d'uns 10-12 anys. 

Vam arribar a la piscina amb la meva filla de 8 mesos i hi havia dos nens i una nena jugant amb l'aigua. Només veure'ns es van acostar a veure la petita amb molt entusiasme. Un dels nens semblava més tímid i aviat es va allunyar de nosaltres, però l'altre nen i la nena van seguir jugant amb la petita. Tots dos se la miraven al·lucinats de com de petits eren els seus peus, i les seves mans, i com reia, i les dues dentetes, i "mira! el meu braç és molt més gran que el seu!", etc. La nena, fins i tot es va atrevir a agafar-la (literalment, me la prenia dels braços) i se la mirava amb ulls mig proteccionistes mig exploradors. Finalment, el nen es va cansar i li va dir a la nena: "Això, practica, per si un dia has de ser mare".

He de dir que em va deixar molt parada, perquè ell també podria practicar per si algun dia ha de ser pare... per altra banda, entenc que un nen d'aquesta edat no li sortiria dir una frase així (o sí) si no fos perquè abans l'ha sentida d'algú altre, imagino que d'un adult. Potser és imaginar massa, però em fa pensar en els rols tan interioritzats que tenim moltes vegades. Entenc que els homes i les dones som diferents i justament no vull afegir-me al carro d'aquelles feministes que pretenen que siguem iguals, perquè ens ha tancat moltes portes. Però, per molt diferents que siguem, igual que hi ha maternitat, dic jo que hi ha paternitat!

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Lactància materna: una moda?

La setmana mundial de la lactància materna va ser de l'1 al 7 d'Agost, però com "Spain is different", sembla que aquí es celebra aquesta setmana. Tot i així, crec que sempre és un bon moment per parlar de lactància materna.

Alguns diuen que és una moda, igual que en el seu temps ho va ser el biberó. El que jo em pregunto és si les lleones, les vaques, les ovelles, les cabres, les balenes, les cangures, i qualsevol mamífer, segueixen modes. Som mamíferes i igual que sí es poden seguir modes en vestir, menjar, estiuejar, etc. donar el pit està relacionat amb la nostra condició de mamíferes i per tant és més qüestió d'instint.

Quan em vaig quedar embarassada, no m'ho vaig ni plantejar, li donaria el pit perquè ho trobava el més natural del món: sóc mamífera. Quan va néixer la meva filla no vaig tenir problemes per donar-li el pit, només una clivelleta i això sí, mooolts comentaris. Vaig llegir molt i vaig corroborar que seguir el meu instint era el millor que havia pogut fer, que ho estava fent bé i que, generalment, les dones podem alletar i criar les nostres cries. A més, em vaig adonar de com és de pràctic, ecològic, econòmic, fàcil, bo, sa...

9 mesos després continuem gaudint de la lactància i per què dono el pit encara? Perquè la satisfacció més gran d'arribar a casa és veure la meva filla buscant-me el pit, mamant i recuperant el temps perdut. Perquè és una forma més de comunicar-nos. Perquè adormir-se amb la nena enganxada al pit és el millor somnífer que hi ha. Perquè em sento dona, mare i poderosa perquè la meva filla creix sana i feliç. Perquè el pit no només és llet i comunicació, són abraçades, mimos, regulador de temperatura (comprovat), serveix per curar els cops, el dolor i per consol en general. I el més important de tot, les dues en gaudim al 100%.