divendres, 29 de març de 2013

Mini-vacances

Què feu aquesta setmana santa? Jo m'agafo festa del bloc, però no us volia deixar sense entrada!



Us poso alguns enllaços amb idees i propostes per fer aquests dies!
  1. Plans a l'aire lliure per setmana santa
  2. Per quedar-se per Barcelona
  3. Per escapar-se més lluny
  4. Activitats per nens i nenes de 0 a 5 anys
  5. 100 idees per fer amb nenxs aquest estiu (qui diu estiu, diu setmana santa...)
  6. Espectacles i més




dissabte, 23 de març de 2013

Pintem?!

Per Nadal, la meva filla tot just acabava de fer un any, però va veure les seves cosinetes pintar i ella també ho va voler fer. Com semblava que hi posava molt interès, els Reis li van portar un estoig de plastidecors perquè pogués pintar sempre que vulgués.

De tant en tant pintava, però ni a ella ni a mi ens acabava de convèncer on pintar. La trona queda massa alta i la safata de la trona incòmoda. A terra, el full s'acaba ràpid i el terra no queda pintat.


Solució? Gràcies a l'Àngela angaleta del bloc encenent la imaginació, vaig veure la llum!

Primer de tot canviaríem els plastidecors per colors de fusta (recomanat per una cosina meva), ja que cal fer menys força que amb els plastidecors. Si llegiu a la caixa veureu que posa a partir de 2 anys. La raó suposo que és perquè si es trenca la punta és perillós, però encara que fos amb els plastidecors, no la deixaria sola pintant...

Segon, el lloc on pintar que sigui més gran! Vaig comprar paper d'embalar d'1 metre d'ample per 25 de llarg i vaig retallar un metre quadrat aproximadament. El vaig enganxar amb cinta d'embalar i voilà! Aquí en teniu el resultat:

 Presentació: Vaig aprendre que la presentació és important. Quan ho va veure s'hi va acostar tímidament.
 Va començar a un color, dos colors...
 I va anar agafant confiança i els va anar provant tots.
També va veure que els podia llençar contra el terra per veure quin soroll feien... i comprovar que la punta es trencava...
També van servir per mirar si cabien al forat de la caseta i de quina manera hi cabien, si rodolaven com la pilota que hi va normalment i on quedaven.

En definitiva, vam passar una bona estona entretingudes!

divendres, 22 de març de 2013

Els petits canvis són poderosos

La monotonia m'avorreix... acostumo a canviar de color de cabell de tant en tant (ara ja no ho faig tant per qüestió de temps), m'encanta(va) canviar molt de roba i canviaria de mobles o de bany cada dos per tres, si no fos perquè considero que és un nivell de consumisme massa exagerat... però a vegades no cal gastar gaires diners, ni fer canvis massa grans per canviar d'aires. Només assecar-te els cabells de forma diferent o fer-te un pentinat diferent, o afegir un cinturó a una camisa, o combinar-la diferent, o canviar els tiradors de les portes ja és suficient per canviar. La meva mare de tant en tant canviava la distribució del menjador i ja teníem menjador nou. Només cal una mica d'imaginació.

Avui he entrat al bloc i m'ha semblat que quedava una mica ensopit. Deu ser que ha arribat la primavera i acostumo a necessitar color. La veritat és que no he afegit gaire color a la plantilla, però sí he afegit una foto al títol força colorida.

I ja que hi era, també he afegit el botó perquè em pugueu seguir al facebook! Espero que us agradin els canvis!

I recordeu... els petits canvis són poderosos!

dissabte, 16 de març de 2013

Un premi! Quina il·lusió!!!

Tenia pensat parlar d'una altra cosa, però he vist que el blog ha rebut un premi i no he pogut estar-me d'acceptar-lo!! Per això l'entrada ha anat amb una mica de retard!

L'Elisabetsalie del blog manetesicosetes ha considerat aquest bloc mereixedor del premi One Lovely Blog Award! Moltíssimes gràcies per pensar-hi! Em fa molta il·lusió perquè és el primer premi que rebo pel bloc i a més, veure que algú el considera encantador és fantàstic.

Un cop reps els premi cal seguir les instruccions: explicar set coses sobre tu mateixa i premiar 15 blocs mereixedors del premi.


Set coses sobre mi (tot i intentar mantenir l'anonimat :-p):

1. Sóc apassionada pel que m'agrada x_x
2. Em costa decidir-me per les coses, però quan ho tinc clar no hi ha qui em pari :-p
3. Sóc somiadora ^_^
4. Des que sóc mare sóc més segura de mi mateixa :-o
5. M'agrada la meva feina o_o
6. A vegades sóc una mica sossa :-(
7. Sóc molt perfeccionista :-|

Premiar 15 blocs mereixedors del premi. Tots els blocs que referencio a la dreta de la pàgina hi són per alguna cosa. I tots serien mereixedors dels premi. Com que n'he de nombrar 15 i n'hi ha alguns que ja tenen el premi, anomeno els altres, per ordre alfabètic:

  1. A flor de pell
  2. Con la teta hemos topado
  3. Diari d'una mare ginecòloga
  4. Diario de una mamá pediatra
  5. Dolce Far Niente
  6. En minúsculas
  7. Ibone Olza
  8. Ja SOM aquí!
  9. La Mama Vaca
  10. Mà a mà, pell a pell, cor amb cor
  11. Mareta meva...
  12. Som la llet
  13. Somsis
  14. Una maternidad diferente
  15. Un papá como Darth Vader...
 Moltes felicitats!!

divendres, 8 de març de 2013

Dia de la dona treballadora

Sóc dona treballadora des de fa uns anys. Però des de fa 14 mesos, també sóc mare treballadora. Crec que la incorporació de la dona al món laboral és un avenç molt significatiu a la nostra societat, però encara ens queda molt per fer. Hi ha una cosa que cal acceptar, les dones i els homes no som iguals, per molt que ens entestem en ser-ho. No som ni millors ni pitjors, simplement que cadascun i cadascuna tenim els nostres punts forts i els nostres punts febles. Em sembla terrible que per un mateix lloc de treball una dona pugui arribar a cobrar menys que un home, tot i fer les mateixes funcions. I tampoc em sembla bé que, en mitjana, les dones no arribem als mateixos llocs de treball de responsabilitat que els homes. A tot això se'n diu bretxa salarial. També he vist en aquests últims mesos, que tenir una criatura et canvia per complet la vida i sobretot a la dona. La meva parella i jo som uns privilegiats, ja que els dos ens podem combinar els horaris de feina i, gràcies a les àvies, aquest any ens podem combinar entre tots quatre perquè la petita no vagi a la llar. Però tot i així, el punt de vista de la meva parella i el meu no són el mateix. Ell és capaç de desconnectar, jo molt poques vegades (de fet, tot i que sembli rebuscat, no ho vull...). La meva feina m'encanta, però ara mateix m'és impossible dedicar-li les hores que li dedicava abans i si faig la meva jornada laboral (7,5 hores, però en faig una mica més) no arribo enlloc. I tot això passa factura. L'Eva Piquer citava al seu llibre "La Feina o la vida" a una escriptora que afirmava que una dona, per cada fill/a que té, escriu una novel·la menys, mentre que un home potser escriu un conte menys. Jo podria comptar-ho en forma d'articles i crec que no variaria gaire. Però no estic disposada a sacrificar la meva filla, que jo he decidit tenir i que encara em necessita, per una feina. Vull igualtat en drets, però això no vol dir que homes i dones hàgim de seguir exactament el mateix camí ni de la mateixa manera.


Quan neix una criatura, depèn completament de la seva mare (o de la seva figura d'aferrament primària). Per sort, la mare acostuma a sentir la mateixa necessitat d'aferrament i és amb el temps, quan la criatureta es va fent gran, que es fa més independent i la mare es relaxa. Hi ha mares que senten la necessitat de tenir el seu espai abans i d'altres més tard, però poc a poc, ens anem deslligant (en el bon sentit de la paraula), que no desvinculant. I segurament tot això es nota a la feina en un moment donat. És a dir, quan tornem de la baixa per maternitat ens costa concentrar-nos i a mida que van passant els dies (o mesos) ho portem millor. Per altra banda, els empresaris no veuen igual una dona amb fills que sense fills (segurament més d'una us hi heu trobat, ja a l'entrevista, a mi em va passar). Però, en què es diferencia (laboralment parlant) una dona amb fills, per exemple, adolescents d'una que no en té? Potser és perquè la meva filla té 14 mesos, però jo crec que a mida que es van fent més grans depenen menys de tu. Si es permet una reducció de jornada per cura de menors deu ser per alguna cosa.... El que jo veig és que quan una dona té un/a fill/a, hi ha una parada a la seva carrera professional, però pot tornar a ser la mateixa bona professional que era abans de parir. Igual que la parada pot ser per l'home, no em vull ficar a casa de ningú! El que crec que és important és que la criatura que acaba de néixer necessita que algú, a poder ser la seva mare o el seu pare (que per això decideixen criar), en tingui cura gairebé les 24 hores del dia. I pregunto, és necessàriament dolent que una dona (o un home) estigui un temps dedicant-se a una feina, si cap més important que la que li paga cada mes? Els infants són el futur de la nostra societat! Cal tenir-ne cura i fer que el dia de demà siguin persones com cal. No em vull estendre més, com a reflexió us deixo un mapa del 2011 amb els dies de baixa per maternitat/paternitat per país.

Pel que queda, feliç dia de la dona treballadora!



dissabte, 2 de març de 2013

Fades i princeses

Fa uns mesos em van passar un vídeo sobre una empresa (que no penso fer-los propaganda) que es dedica a "l'Spa Educacional Infantil". És un espai (per desgràcia no és l'únic, a Sud Amèrica n'hi ha més) on les nenes (només poden ser nenes?) es poden disfressar de fades i princeses (és clar, només les nenes es disfressen de fades o princeses!?! I no es poden disfressar de res més?) i passar entre una i dues hores juntes, ja sigui per celebrar el seu aniversari o per estar a l'Spa. Sí, tal com ho heu sentit! Un spa infantil!! Compte, que deixen ben clar que el seu spa és educacional sobre la salut, el benestar i l'alimentació. Uf, menys mal, em quedo més tranquil·la! 
 
En l'alimentació no m'hi poso, perquè els menús que proposen no em semblen descabellats per ser un dia de festa, però salut i benestar...els serveis que proposen parlen per sí sols: manicura, pedicura, massatges, maquillatge de fantasia, pentinats i desfilada per una pasarel·la incloent vestuari i accessoris. I una de les frases estrella: En .......... enseñamos a nuestras princesas a cuidarse por dentro y por fuera. Ostres! Que estem parlant de nenes d'entre 4 i 12 anys! Que cuidar-se no significa maquillar-se ni pintar-se les ungles! Que em sembla fantàstic que a les nenes els encanti fer això (hauríem de revisar per quins motius hi arriben), però que es promocioni d'aquesta manera tan sexista i hipersexualitzada em sembla de jutjat de guàrdia! I que comencin amb aquest culte al cos tan petites... em sembla que hauríem de repensar-nos què volem que els nostres infants siguin quan es facin grans i quins valor els/les volem inculcar.

Espero que la meva filla no em demani d'anar-hi mai. Jo també vaig passar la meva època de models, i suposo que a la meva mare no li va fer cap gràcia perquè recordo que en vam parlar força i vam pactar alguna cosa. Ella sempre m'ha ensenyat que millor estar a prop que posar-s'hi de cul. Però per una banda, jo tenia 15 anys i per l'altra ara ho veig des de l'altra banda...

I vosaltres, hi portaríeu les vostres filles?