diumenge, 2 de febrer del 2014

El control d'esfínters


Ara que ja fa gairebé dos mesos que la Nutxi no porta bolquer, us vull explicar la nostra experiència abans d'oblidar-me'n, per si a algú li pot servir o agafar idees.

Amb 23 mesos a punt d'estrenar em va dir que no volia bolquer i casualment al dia següent a l'escola em van preguntar si m'animava a treure-li perquè la veien preparada. Em van explicar com ho feien i com al cap d'un dies va tornar a voler calcetes ens vam decidir a començar. Així doncs vam començar a fer una rutina, encara amb bolquer, de proposar-li seure a la gibrella quan es llevava, a mig matí (a l'escola), mitja tarda i abans d'anar a dormir. Si feia pipi, la gran festa, si no, doncs res, seguíem tal qual. La idea era fer-ho durant 15 dies i després, bolquer fora del tot menys per dormir.

Al cap de tres dies, jo veia a la nena una mica agobiada i fins i tot havia somiat amb el tema i a l'escola s'havia posat a plorar perquè no volia seure. Per altra banda ella seguia volent calcetes i a estones la deixàvem sense bolquer perquè ella ho demanava. Jo estava feta un mar de dubtes i ràpidament ella va decidir que al vàter hi anava quan ella ho deia i no quan nosaltres ho decidíem (les rutines a casa no són massa benvingudes...) Amb la meva parella en vam parlar i vam decidir escoltar-la i estar al màxim d'atents per portar-la quan ella volgués o ens semblés que volia, sense rutines. Només tenia un inconvenient i és que no estàva amb nosaltres tot el dia, amb el que depenent de amb qui estava, la cosa anava millor o pitjor.

El dia D, la Nutxi va decidir que no volia calcetes, que volia seguir portant bolquer, així que vaig parlar amb la seva mestra i li vaig dir que no li trèiem de moment. Ella em va dir que cap problema, que esperéssim una setmana més a veure què tal i que no hi havia pressa. He de dir que això em va ajudar. Encara que jo tenia clar que no volia treure-li encara perquè ella no volia, no sabia si ho estàvem fent bé i per tant una veu que et diu que ho estàs fent bé i que respectem el seu ritme ajuda i molt. El dia següent a la tarda va fer un pipí al vàter i va dir q volia calcetes i al dia següent al matí, despres del pipí, el mateix. Li vaig preguntar si volia anar a escola amb calcetes i que llavors seria per sempre i em va dir que si.... tot un èxit! Al cap d'una setmana ja els demanava tots, caques incloses. Durant tot aquest temps hem tingut algun petit escapament perquè a més és molt tossuda i no vol fer pipí al matí quan es lleva, però sempre li hem tret importància i cap problema.

I al cap d'una setmana ja es va despertar a les 3:00 de la matinada que volia fer pipí i a la nit següent ja ens vam atrevir i perfecte! Crec que hem tingut dos escapaments en tot aquest temps (en un mes i mig aproximadament). També és cert que feia temps que moltes nits es llevava seca, així que suposo que ha estat més fàcil.

Les meves conclusions: són les criatures les que han de decidir que no volen bolquer, sigui l'edat que sigui i quan fan el pas deixar-lxs anar al seu ritme, confiar en ellxs i estar mooolt pendents, sobretot perquè no s'atavalin i s'agobiin, que és un pas molt important per ellxs. Jo ho vaig notar en funció de qui la cuidava cada dia, no funcionava igual amb tots, i això està clar que és cosa dels adults, no de la criatura! També pot ser que la criatura ho comenci a demanar i per la família no sigui el moment, per exemple al mig d'unes vacances o un canvi important en la rutina familiar. Aleshores crec que no passa res per esperar una mica. En el nostre cas, la Nutxi va començar a no voler bolquers a l'estiu, coincidint amb la calor, suposo, però també va començar a llevar-se seca llavors i per tant imagino que físicament començava a estar preparada. Però arribaven les vacances i marxàvem de viatge amb el que no ho vaig veure convenient. Vam posar la gibrella al lavabo i la deixava fer pipí cada vegada que volia, així també ens anàvem aproximant a l'orinal, però l bolquer el vam deixar per més endavant. I quatre mesos més tard ha anat com la seda!

Espero que aquesta experiència us serveixi si voleu acompanyar a la vostra criatura en aquest pas i si ja hi heu passat i voleu deixar la vostra experiència als comentaris, estaré encantada de llegir-la!



2 comentaris:

  1. Uff, cada nen és un món! El meu gran és dels darrers dies de l'any, i per tant, el més petit de la seva classe. Al finalitzar el curs a l'escola bressol, va controlar perfectament la situació, però la setmana següent de casalet en banyador i amb jocs d'aigua el va confondre i destarotar. L'estiu va ser complicat amb el tema dels bolquers perquè el seu referent a imitar ja no eren els nens grans de la classe, si no que era el seu germà petit i és clar, no veia la necessitat d'evolucionar. Però el problema és que al setembre començava p3, de manera que no podiem prendre gaire paciència i ens vàrem empescar uns gràfics per tal que es motivés a tornar a fer com els grans i cada vegada que feia un pipí o una caca a l'orinal, feiem un dibuixet a la gràfica i quan la gràfica era plena (tres dies aproximadament) li donavem a triar entre un gelat o una sorpresa petita. Així el vàrem animar i va tornar a confiar en si mateix. Sincerament, crec que no era prou madur per a treure-li els bolquers malgrat a l'escola la seva actitud fos molt positiva envers el tema.
    Ara, el petit ens fa p2 i l'any vinent anirà a la mateixa escola que el gran, però com que és de l'agost, no penso córrer gens ni mica a treure-li el bolquer i esperarem a que ens ho demani ell. Sincerament, crec que és el millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de que a P3 hagin d'anar sense bolquers totxs és un rotllo... entenc que les mestres no donin abast per totxs, però els petitxs de la classe tampoc en tenen a culpa... tot i així vau trobar les eines per acompanyar-lo en aquest pas tan important, que al final és del que es tracta!
      Amb el petit encara teniu temps de sobres, així que segur que arribarà el dia en que ho demani ell i pugueu anar al seu ritme :-)

      Elimina