dijous, 23 d’abril del 2015

Racons de lectura

Llibres, llibres, llibres per tot arreu. Diuen que així és la millor manera de motivar el plaer per la lectura en els més petits. Els llibres digitals fan que cada vegada sigui més difícil tenir llibres en paper, però sí podem tenir "escampats" els infantils. En el nostre cas, vam començar amb un raconet de lectura al menjador, que és el lloc on realment fem vida, i així la majoria de dies tenim algun conte al sofà. Per l'espai que hi tenim, els contes estan posats de manera que només es vegi el llom del conte (foto 1). Per als més petits crec que això fa que els costi més triar el conte ja que només en veuen una petita part. 
Foto 1. Primer racó de lectura, al menjador
Més endavant, com que el volum de contes augmentava considerablement, vam decidir fer un raconet de lectura a l'habitació de la Nutxi. D'aquesta manera augmentàvem l'escampall de contes per la casa i a més habilitàvem un nou espai de lectura. Aquest cop vam poder posar unes estanteries petitones que ens permeten posar els contes de forma frontal, així es poden veure les portades (foto 2). L'avantatge d'aquest sistema és que les criatures poden veure millor quin conte volen triar a la vegada que sobresurten menys de la paret i per tant, és ideal per posar en un passadís o en un espai reduït. El principal desavantatge és que si la paret és petita, com és el nostre cas, també hi caben menys contes. El que faig jo és que en deixo uns quants d'exposició i la resta els tinc a un altre prestatge i els vaig rotant regularment. Hi voldria posar un sofà petitó al costat però l'espai és molt limitat, aixi que properament hi posaré un petit coixí per fer-ho més acollidor.
Foto 2. Segon racó de lectura, a l'habitació
Què us sembla? Com teniu vosaltres organitzats els contes? Aprofito per desitjar-vos que tingueu una esplèndida diada de Sant Jordi!


dimarts, 7 d’abril del 2015

No te la treuràs del llit

Em van enganyar, com tantes altres vegades! 

Per sort no tothom, però més d'una persona es va atrevir a ficar-se amb nosaltres per fer collit amb la gran, amb la petita ja ningú diu res. Alguns ens deien que si no teníem por d'aixafar-la, però llavors explicàvem que en realitat dormíem en sidecar, i ella tenia el seu espai i que es pot fer collit de forma segura. Altres preguntaven per la nostra intimitat, doncs com és la nostra intimitat no cal preguntar, no? Però us diré que la casa és gran i la imaginació també. N'hi havia que preguntaven quan la passaríem a la seva habitació i alguna vegada vaig contestar. I d'altres ens sentenciaven amb un "ho saps, oi, que no te la treuràs del llit?", amb el que el seu pare contestava que perfecte, que així quan fes festes de pijames dormiríem amb les seves amigues. 

Doncs bé, va arribar un dia que ens va dir que volia dormir a la seva habitació, amb dos anys i mig, i vam haver de córrer a muntar l'habitació de nena gran. He de dir que jo ja l'anava preparant preguntant-li on dormiria la Nity quan naixés i ella sempre em mirava amb cara de no entendre de què parlava. Un dia em va dir que poséssim un altre bressol als peus del llit i jo li vaig preguntar si ella estava còmoda en aquell bressol que se li quedava petit. Es va enfadar molt i li vaig dir que si preferia li posàvem un llit una mica més gran a l'altre costat del llit. Al cap de 3 dies ens deia que volia dormir a la seva habitació. Crec que el que ho va portar pitjor va ser son pare que es va adonar que la seva bebè ja es va fent gran. 

Durant tot aquest temps hem tingut una mica de tot. Mentre estava embarassada, quan ella es despertava jo anava al seu llit i al principi li donava el pit fins que es quedava adormida un altre cop,  després anava i molts dies ja no em calia ni estirar-me. Cap al final de l'embaràs, que ja no podia amb la meva ànima, el meu home l'anava a buscar i la portava i així ho hem continuat fent quan ha calgut. També hi havia nits que no es despertava gens. Quan va néixer la seva germana, va tornar al nostre llit un parell de setmanes i quan va veure com funcionava tot plegat i es va relaxar, va voler tornar al seu llit i seguia venint quan es despertava. Deu dies abans de les vacances de setmana santa, aproximadament, va començar a fer les nits seguides i ara fa 10 dies em va dir: "avui em quedo a dormir a casa dels avis". I així va ser!!!!! El seu pare i jo flipàvem. Però si encara fa pit per adormir-se! Doncs sí, aquestes vacances s'hi ha quedat dos nits i perquè ella ho ha demanat i encantada de la vida!

Així que famílies, feu el que us doni la gana i dormiu on vosaltres preferiu, ja sigui tots junts o separats, que les situacions no duren tota la vida!